(Epicureisme i Escepticisme)
Ferran Patau
Albert Mola
Pau García
Guillem Patau
Emili Aldea
Índex
1. Mapa conceptual
2.L’Hel·lenisme
3.L’epicureisme
4.L’Escepticisme
5. Netgrafia
1.Mapa Conceptual
2.HEL·LENISME
L’hel·lenisme(parlar com un grec) és aquell període que està marcat des de la mort d’Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia pels Romans. Aquesta època està caracteritzada per:
-Les polis eren nuclis independents, que lluitaven contra les altres per la seva expansió.
-La societat no es pot basar sobre els fonaments, de la política que Aristòtil havia anomenat la més arquitectònica de les ciències.
-El poder del món Grec, ja només es basava en la política, no en la cultura. Això va ser causat per la unificació aconseguida en el regnat de Alexandre el Gran.
Com que abans hem dit que el poder del món grec ara només es basava en la cultura, aquesta també té un seguit de característiques:
-Amb la unificació comença a aparèixer el cosmopolitisme, dedicat especialment en la manera de plantejar-se la vida.
-Tenia una gran importància les ciències experimentals, les matemàtiques i pels estudis filosòfics.
-A aquesta importància a les ciències, als palaus van començar a aparèixer biblioteques i centres d’investigació que, van ajudar a ampliar i a formar una comunitat científica.
-Un exemple de la formació de biblioteques, és la Biblioteca d’Alexandria.
Els canvis però, no només apareixen en als aspectes culturals, sinó també en la saviesa i la política. Es van perdre l’afany per crear concepcions global, la filosofia era de caràcter pràctic, és a dir, només es basava en l’home, i de donar sentit a la vida. A part d’això, es van perdre el significat d’algunes paraules molt importants en la cultura grega anterior.
Dins de la filosofia hel·lenística hi ha diferents “escoles”: L’epicureisme, l’estoïcisme i l’escepticisme.
3.EPICUREISME
L’epicureisme, estava constituït per no solament una classe social, sinó per totes. I la seva funció bàsica era la de orientar el control i l’equilibri de la pròpia personalitat, en conclusió, per ser feliç. El creador va ser Epicur.
L’Epicur dóna molta importància al cos, és a dir, que el cos és l’única cosa real i és la veritable mesura de les coses.
Per ells, ells dos fonaments de la vida eren el plaer i el dolor. El principi es basa en el principi de la corporeïtat, en que es defensava la llibertat per les persones d’aconseguir els aspectes per el seu propi equilibri, com la de evadir-se de la pobresa. Per això, les persones tenen desitjos, és a dir, que els desitjos són el motor de l’existència, ja que aquests són els que formen la vida tal com l’has anat formant. Aquest desitjos poden ser:
Naturals i necessaris: els que eliminen el dolor, com ara la beguda i el menjar.
-Naturals però no necessaris: són aquells desitjos que augmenten el plaer, però no eliminen el dolor.
-Ni naturals ni necessaris: corones, estàtues....
Principi d’autarquia
En la vida, tot es basa en decisions, que aquestes són les responsables de generar la nostra autarquia i autosuficiència. Epicur anomenava ataràxia la decisió de la teva manera de ser i pensar davant les coses naturals o antinaturals, molt presents en el món en que vivim.
La intel·ligència és l’excel·lència o virtut , i d’aquí és d’on sorgeixen els desitjos i l’ataràxia, i en conseqüència, les qualitats dels homes.
L’amistat i la solidaritat
L’amistat és aquella qualitat que ens allunya del possible egoisme per aconseguir el propi plaer i, que ens fa pensar amb les altres persones. Aquesta qualitat és la màxima expressió del cosmopolitisme hel·lenístic.
Fisica: l’ordre del mon i els àtoms.
Creien que només existien els cossos i l’espai buit, és a dir, les percepcions sensibles. Aquests cossos estaven format per parts més petites, els àtoms, que es diferencies per la seva extensió, forma i pes. Es caracteritzaven pel seu moviment rectilini ascendent i descendent. L’ànima, però, està formada pels àtoms llisos i fins. Aquesta ànima està composta per tres facultats:
-La sensació, la part que ens permet connectar amb el que podem percebre i en que s’hi basen tots els coneixements
-La ment, la part que ens dóna la capacitat de la creació, especialment en mons imaginaris.
-La part racional o logos, que ens permet la comunicació del coneixement.
4.ESCEPTICISME
El terme escèptic prové del terme grec “skepsis” el qual significa “buscar” o simplement “mirar al voltant”.
L’escepticisme és un pensament filosòfic que el que pretén és fer un anàlisi rigorós i crític del coneixement humà. El sofistes mes importants d’aquest corrent són Protàgores i Gòrgies.
HISTÒRIA:
L’escepticisme neix al segles IV a.C. i el seu fundador és Pirró d’Elis i Timó, un dels seus deixebles que anava en contra del epicureisme i del estoïcisme. La seva escola és l’Acadèmia Nova, derivada de la de Plató, que te com a filòsofs importants Arcesilau i Carnèades.
L’escepticisme ressorgeix al començament de la nostra era amb Enesidem al segle I i Sext Empíric al segle III amb la seva crítica amb el concepte de la causa.
Sext Empíric:Esbossos pirrònics (selecció IV), dificultats de la noció de causa.
L'actitud pirrònica té una dimensió teòrica i una altra de pràctica.
(EMILI I PAU)
L’escepticisme esta caracteritzat per:
-L’ataràxia, la tranquil·litat de l’esperit.
-Voler arribar a coneixements absoluts.
-No poden conèixer les coses en si, ja que tot són percepcions.
-No es podien basar en la raó, ja que estava basada en les sensacions.
- Tot extern a nosaltres, és irrellevant.
-Però, tot i que no podem conèixer res en si, ens tenim que decidir el més probable.
5.Netgrafia
http://www.slideshare.net/AnnaGirona/hellenisme
http://www.slideshare.net/estrellafilosofia/lhellenisme
http://ca.wikipedia.org/wiki/Hel%C2%B7lenisme
L hel lenisme
View more presentations from Ferran Patau.
